Director: Jack Clayton
Actors: Deborah Kerr
Martin Stephens
Pamela Franklin
Any: 1961
Títol original: The innocents
Nacionalitat: USA
Gènere: Terror
ARGUMENT
Una dona, Missis Giddens (Deborah Kerr), és contractada com institutriu en una casa, encarregada per l’ oncle de dos nens, que no te cap interès per ocupar-se dels seus nebots, els menuts són Miles (Martin Stephens) i Florence (Pamela Franklin).
La dona s’ assabenta que temps abans van succeir dos morts en la casa. La de Quint, el mosso de l’ estable i la de Jessel, l’ anterior institutriu, i que els dos van tenir una relació amorosa. Després de la mort de l’ home, Jessel es va suïcidar.
Un dia, jugant amb els nens, Giddens observa unes fotografies velles dels morts i poc després, la dona comença a veure coses estranyes, com la imatge d’ un home que la contempla des de la torre. Una nit , el mateix home la observa des de la finestra. És la imatge de Quint. Tanmateix veu una dona plorant en la biblioteca i la mateixa dona mirant-la en l’ estany, és Jessel.
Aterrida per la presència dels fantasmes, Giddens, allunya a la nena a la ciutat i es queda a soles amb Miles, amb la intenció que li confessi si també veu als fantasmes i li digui qui són.
Quan ella creu veure a Quint en el jardí i pressiona al nen perquè el reconegui, aquest mor en els seus braços.
COMENTARI
Excepcional film de terror subtil i intel·ligent, on es poden aplicar lectures diverses.
Realització cinematogràfica d’”Una altra volta de rosca” d’ Henry James.
La primer lectura és que estem davant una història de fantasmes. Uns esperits de persones que van morir en la casa, intenten posseir als nens i les seves aparicions aterren a la institutriu, que no pot evitar la mort del noi.
Hi ha una segona lectura psicoanalítica, en la que entenem que els fantasmes estan tan sols en la ment i en la imaginació de la dona.
Missis Giddens, té una rígida moral victoriana, plena de puritanisme, que la porta a conductes patològiques. La institutriu es veu afectada per una història anterior d’ amor i de sexe. Interioritza el fantasma de l’ home en el nen, al que creu posseït i al que besa apassionadament.
Els fantasmes són en realitat els seus propis fantasmes, que la porten a una moral repressora, que inhibeix la transgressió que significa estimar al nen, més enllà que com un nen.
La tercera lectura, referma l’ element pervers dels menors. Uns falsos innocents que juguen i manipulen a la instructora fins portar-la a la bogeria.
Així, doncs, podem veure la pel·lícula des d’ el punt de vista de la institutriu i veure els fantasmes amb ella o veure la realitat a partir dels nens que juguen amb la dona i es mostren cínics i cruels.
L’ ambigüitat i el dubte deixen a l’ espectador la feina de desembolicar la realitat de tot allò que realment ha passat.
