Director: Dennis Hopper
Actors: Peter Fonda
Dennis Hopper
Jack Nicholson
Any: 1964
Nacionalitat: USA
Gènere: Road movie
ARGUMENT
Wyatt (Peter Fonda) i Bill (Dennis Hopper) són dos rodamóns que viatgen carretera enllà amb les seves motos, parant on els hi ve de gust i vivint en llibertat.
Amb la intenció d’ arribar al carnaval de Nova Orleans s’ aturen en una comuna, són empresonats i coneixen a George Hanson (Jack Nicholson), un advocat fracassat que s’ uneix a ells.
Arriben a una població on els llargs cabells i la seva indumentària no són ben rebudes. Si bé decideixen marxar ràpidament, quan acampen en el bosc proper són assaltats pels vilatans que els colpegen i apallissen amb nocturnitat, causant la mort de George.
Wyatt i Billy continuen el seu viatge i arriben a Nova Orleans. Allà coneixen dues prostitutes, passegen amb elles per la ciutat I acaben estan amb les noies entre els nínxols del cementiri en una experiència lisèrgica entre l’ amor i la mort.
Quan reprenen viatge, un camioner amb la intenció de donar-li’ls un ensurt dispara a Billy i el deixa malferit en la carretera, quan Wyatt va en busca d’ ajut, el camioner, temorós potser que el denuncií, li dispara i el mata també, fugint seguidament.
COMENTARI
La pel·lícula inaugura allò que es diria “road movie”, on la carretera, l’ espai sense fi , la cerca d’un destí improvisat i provisional i el viatge com objectiu en si mateix, alimenten la llibertat de l’ individu. En aquest cas no es tracta d’un inici i un final adobat entre mig d’ experiències sinó que el viatge és una manera de viure.
Les motos són un símbol d’ aquesta llibertat, la velocitat, la capacitat de aturar-se allà on vagi be, sense arrels, sense lligams…tot des de la més completa aposta per la radicalitat llibertaria i la individualitat. Ja en 1953 Marlon Brando havia descobert el món dels motards en “Salvaje” de Laslo Benedek
En 1969 estem immersos en el context de la filosofia hippy, les experiències de Jack Kerouack, el naixement d’un sentiment contestatari contra la guerra del Vietnam, el festival de Woodstock i l’ estereotip de sexe, drogues i rock and roll. Easy rider és filla d’ aquesta generació, tot un manifest de l’ època on un nucli de gent jove reivindica la seva llibertat en front una Amèrica conservadora i anquilosada.
Però el somni de llibertat dels protagonistes es veu brutalment esquinçat per aquesta altra Amèrica, que detesta allò que desconeix i que és incapaç de integrar allò que li sembla diferent.
Una Amèrica profunda que sols és capaç de contestar als nous valors amb sang i bales. L’ odi a l’ altre és palès en l’ escena en que els nois són apallissats o quan Wyatt i Billy són gratuïtament assassinats en les ferotges i desoladores imatges finals.
Probablement els assetjadors i els assassins serien els pares dels votants, avui en dia, de Donald Trump. Tot sembla continuar igual.
La pel·lícula rodada en quatre setmanes és una de les fites més exitoses del cine independent, incorporant noves històries per un nou públic potencial, i legitimant-se com un dels mites emblemàtics d’ una època.