Director: Alfonso Cuaron
Actors: Yalitza Aparicio
Marina de Tavira
Jorge Antonio Guerrero
Any: 2018
Nacionalitat: Mèxic
Gènere: Drama
ARGUMENT
Estem en Mèxic en 1968. Cleo (Yalitza Aparicio), una noia indígena d’ origen mixteca, és la criada d’una família de casa bona en el barri de Roma de la capital. En la residència hi conviuen, la senyora Sofia,(Marina de Tavira), la mare, Don Antonio , el pare, la senyora Teresa, l’ avia, i els quatre fills, Toño, Paco, Pepe i Sofi.
Cleo és alguna cosa més que una serventa, cuida dels nens, organitza la casa i és algú estimat, una persona més de la família.
Un dia Don Antonio marxa per assumptes de negocis cap a Quebec però ja no torna mai més. Cleo te un xicot, Fermín (Jorge Antonio Guerrero), un home que s’ entrena cada dia com a karateka, Fermín deixa embarassada a Cleo i després no en vol saber res de la paternitat.
Cleo confessa el seu estat a la família i la senyora Sofia l’ajuda i la porta al metge perquè tingui un bon part. La criada va a la recerca del seu antic promès però aquest renega d’ ella . Quan Cleo i la senyora Teresa estan en una botiga de mobles per comprar un bressol pel seu nadó, els estudiants es manifesten, uns nois entren en el comerç per aixoplugar-se i un grup para policial els segueix i maten a un d’ ells a sang freda, Fermín és un dels components de l’ escamot.
L’ ensurt fa que Cleo trenqui aigües i sigui ingressada d’urgència en l’ hospital, la seva filla neix morta.
La família marxa de vacances a la costa, Cleo els acompanya. Dos dels nens en absència de la mare s’ endinsen en les aigües turbulentes, Cleo , tot i que no sap nedar, entra en el mar i els salva.
La nissaga s’ abraça a Cleo, que rep afecte i solidaritat per part de tots.
COMENTARI
Alfonso Cuarón és un director, productor i guionista mexicà d’ indubtable talent que l’ ha utilitzat sobretot en productes tan dignes com comercials d’ Hollywood.
En aquesta ocasió canvia de formula i roda un film en blanc i negre, una historia feta expressament per a Netflix que es veu breument en les grans pantalles. Tot i això obté el Lleó d’ or en el Festival de Venècia i multitud de premis.
L’ aposta de Cuaron te un component post modern. Barreja d’ estils i gèneres, tractament intemporal, ficció, reportatge, document i memòria personal s’ amalgamen. El director se situa en un to neorealista i en una narrativa costumista.
Cuaron plasma en pantalla un personatge protagonista, el de Cleo, la criada, però és també una excusa per mostrar-nos un microcosmos social, una realitat del Mèxic de finals dels seixanta.
El director explica la seva pròpia memòria personal i ho fa amb afecte cap el seu entorn i sobretot cap a la persona d’ extracció social baixa que el va cuidar en la infància. L’ imaginari de l’ autor mostra les classes socials,les desigualtats i la manca d’ oportunitats però no es rabeja en la lluita de classes, el que hi ha és una abraçada interclassista entre els benestants i els més humils.
Cuaron ens transporta al món de la seva infància, als records i l’ emotivitat. Roda en extraordinaris plans seqüència i posa èmfasi en les petites coses quotidianes. Els temes principals del relat, la separació de Sofia i l’ embaràs de Cleo ens serveixen per endinsar-nos en la realitat social del país.
La festa dels rics, que s’ acaba en un incendi en el bosc on tothom hi col·labora en la seva extinció, l’ assassinat de l’ estudiant en el centre comercial que apunta la brutal repressió del govern de Luís Echevarria, el barri miserable i fangós on Cleo va a la recerca de l’ home que l’ha prenyat, el cine com espai de somnis en un temps on era gran i estava ple, les vacances en la platja, la televisió omnipresent en totes les cases i tots els personatges, els sorolls i les imatges del món popular de la ciutat.
Cuaron mostra escenes emotives i emocionants, planteja suspens en el moment en que Cleo salva als nens d’ofegar-se o quan el part d’ urgència. El director explica el que passa, raons i sentiments a partir de la paraula: Cleo i Sofia es troben, una embarassada, l’ altra abandonada pel marit i Sofia li diu, “nosaltres sempre estarem soles”. Ho fa també a partir de la imatge: Sofia els hi ha explicat als fills que el pare no tornarà. A la sortida del restaurant popular tota la família resta solitària i compungida, Cleo , de peu, se’ls mira sense articular paraula, al costat es manifesta l’ alegria desbordant d’una boda.
El relat de Cuaron és agre dolç, està ple de llums i foscor. D’ una banda la “nana” estimada, d’ altra la dona humil que mai s’ integrarà en un status superior i que sempre serà això: “la nana”. D’ una banda el món dels rics, vist amb complaença, de l’ altra tanta i tanta gent cercant un lloc al sol. Mèxic com ningú l’ havia explicat.