Director: Fernando Fernán Gómez
Actors: Fernando Fernán Gómez
Lina Canalejas
Gemma Cuervo
Milagros Leal
Francisco Pierra
Any: 1963
Nacionalitat: Espanya
Gènere: Melodrama
ARGUMENT
Eloisa (Lina Canalejas) és una mestressa de casa, te tres fills i un marit, Faustino (Fernando Fernán Gómez), aquest és cambrer i un home obsessionat en millorar el seu status social a través dels jocs d’ atzar.
En la casa hi conviuen també dos germans més: Luisita (Gemma Cuervo) que és una noia disposada a buscar-se la vida amb els homes per millorar la seva situació econòmica i Rodolfo que és un noi obcecat amb la seva fe religiosa, els pares, la senyora Eloisa (Milagros Leal) i el senyor Agapito (Francisco Pierra) tanquen l’ escenari familiar.
Faustino pensa que li canviarà la vida quan encerta una quiniela de catorze resultats però són molts els que guanyen el premi. Malgrat les reconvencions de la dona, Faustino es gasta les cinc mil pessetes que li han tocat en omplir més quinieles i emborratxar-se, el poc que li resta li roben després d’un accident de tràfic.
Mentre, Luisita i Eloisa no es poden veure i tenen concepcions diferents de la vida, Luisita es deixa acompanyar per senyors grans que li ofereixen oportunitats econòmiques, en tant Eloisa se’n recorda com de jove va treballar de model i va guanyar concursos de bellesa però ara sols li resta fregar sòls si vol mantenir als fills,
Faustino, desesperat i ple de deutes s’ amaga en la rebotiga del bar on treballa i roba els diners de la caixa, deixa empremtes per arreu, és detingut i va a parar la presó.
Aliena al drama, Luisita acut al barri a visitar a la família amb un cotxe últim model, Eloisa plena de ràbia no pot suportar l’ ostentació i la humiliació i es tira pel balcó.
COMENTARI
Fernán Gómez roda “El mundo sigue” en 1963, es tracta d’una pel·lícula fantasma, perseguida per la censura i sense distribució.
S’estrena en 1965 en una sala en Bilbao, no la veu ningú i es converteix en carn de filmoteca. En el 2015 es reestrena amb còpia restaurada.
La pel·lícula esta basada en una novel.la de Juan Antonio Zunzunegui, relata en clau de melodrama una història plena de sordidesa i misèria física i moral.
Tots els personatges són uns perdedors, Faustino, obsessionat en les quinieles, estúpid i mal tractador, Eloisa, carregada de fills i somniant en el món de les models que va deixar per casar-se, Rodolfo, un beat, el pare, un guàrdia autoritari, la mare, una dona vençuda.
Tots lluiten per millorar la seva situació per l’ ascens social, tots volen fer-se rics però no saben com fer-ho honradament o han perdut les seves oportunitats o són perdedors i fracassats.
Luisita és l’única que prospera socialment, sense complexos, va d’ home en home per enlairar-se, rebutja el món al que pertany, diu “que es morin els pobres” i fa ostentació del seu nou status.
La seva redempció es troba en el suïcidi de la germana, que ella ha provocat indirectament , en la petició de perdó que formula i amb el seu penediment.
Darrera l’ entorn familiar, Fernán Gómez realitza un retrat negre del país ; la família és un microcosmos de l’ Espanya de l’ època, el pare força de l’ ordre, el germà mig capella, un filla prostituta, l’ altra filla i el marit, frustrats i fracassats.
Potser el film s’ excedeix en el melodrama, li falta mesura , subtilesa i concreció, el vici , la misèria i la vulnerabilitat, ens porten a un retrat amarg.
Fernán Gómez, a diferència de Carlos Saura, que tindrà deu anys després la seva etapa de plenitud, no era amic dels simbolismes però en les dues germanes s’hi pot furgar una metàfora de les dues Espanyes; el cainisme a tocar, Eloisa, frustrada, resignada i empobrida, Luisita, ambiciosa, trepa i enriquida sense escrúpols.
