Director: Juan Antonio Bardem
Actors: Manuel Angel Egea
Juan Manuel Cervino
Jacques François
Virginia Mataix
Fernando Sanchez Polack
Alberto Alonso
Manuel de Benito
Any: 1979
Nacionalitat: Espanya
Gènere: Cine polític i social.
ARGUMENT
En el gener de 1977 els grups feixistes i nostàlgics de l’ antic règim, senten que en seu sentit patrimonial de país es veu qüestionat.
Les manifestacions de grups anti franquistes se succeeixen i l’ extrema dreta decideix donar un cop de mà i atemptar contra el despatx dels advocats laboralistes del carrer Atocha, pertanyents al partit Comunista.
Tot esdevé prèviament a partir de les vagues en el transport, incentivades per CC.OO i per Joaquín Navarro, el seu líder en el sector, els interessos de les màfies lligades al franquisme donen lloc a intentar escarmentar al món laboral.
Sota la batuta de Don Tomás (Jacques François) i de Sebastián Cifuentes (Fernando Sanchez Polack), un petit grup de membres de l’ extrema dreta, lligats a la Falange Espanyola, s’ infiltren en el despatx d’ advocats, aquest grup està format per Luís Maria Hernando de Cabral (Manuel Angel Egea) que es queda en l’ escala vigilant, per Antonio (Juan Manuel Cervino) i per Andrés (Manuel de Benito), els dos homes disparen a sang freda i maten a cinc lletrats, altres quatre persones resten ferides, sobreviuen i identifiquen als assassins.
Milers de persones es manifesten en Madrid en rebuig als fets, des del govern d’ Adolfo Suárez s’ entén que ja no es pot donar cobertura als criminals, aquests creient-se impunes no fugen.
Finalment són detinguts, en una roda de reconeixement, una de les víctimes reconeix al seu botxí i aquests pagaran amb la presó.
COMENTARI
Poques vegades en la història del cine espanyol, aquest ha sabut respondre d’una manera tan immediata als esdeveniments polítics. Dos anys després dels assassinats de Atocha, s’ estrena aquest film, un exemple entre el documental i el thriller polític, una reconstrucció que significa un compromís amb la memòria històrica i un homenatge a les víctimes en particular i a tota la gent que va lluitar per l’ adveniment de la democràcia, en general.
La pel·lícula explica en primer lloc el context: l’ assassinat de joves antifranquistes per l’ extrema dreta, Arturo Ruiz i Maria Luz Nájera, el segrest del general Villaescusa i del banquer Antonio Oriol y Urquijo pel GRAPO, tot i que mai s’ha sabut el grau de participació dels serveis secrets espanyols ,les manifestacions en demanda de llibertat i les lluites laborals.
En aquest clima, es produeix l’ atemptat de Atocha, un càlcul equivocat dels feixistes que pensaven que tot quedaria en res com en altres ocasions.
La pel·lícula repassa l’ actitud dels franquistes, l’ acció esdevé a partir del seu punt de vista, la indignació dels sectors reaccionaris, la resposta final de l’ escamot i com després són abandonats a la seva sort pels responsables intel·lectuals del crim.
El film dona noms i cognoms de les víctimes, Joaquín Navarro, el líder sindical s’ interpreta a si mateix, però emmascara els dels botxins, en aquells temps tota la trama encara estava per descobrir i el cas estava sub judice.
Tot i això són elementals les figures de Don Tomàs, un alter ego de Blas Piñar i del policia fatxenda i superb,” Billy el niño” gran treball d’ Alberto Alonso.
La pel·lícula utilitza imatges de ficció i altres d’ arxiu, tancant amb la gran manifestació en Madrid de rebuig als atemptats i de reivindicació a la democràcia.
