Director: Lars Von Trier
Actors: Jean Marie Barr
Bàrbara Sukowa
Udo Kier
Eddie Constantine
Any: 1991
Nacionalitat: Dinamarca
Gènere: Cine d’ autor
Sub gènere: trens
ARGUMENT
En 1945 ha acabat la segona guerra mundial, Leopold Kessler (Jean Marie Barr) és un americà d’ origen alemany que es vol guanyar la vida com conductor de trens i te que passar algunes proves per aconseguir-ho, el seu oncle alemany l’ avala en l’ intent.
Kessler es veu immers en un viatge en el que s’ incorporen tota mena de gent representativa del moment polític i social. En el trajecte s’ enamora de Katharina Hartman (Bàrbara Sukowa) i es casa amb ella però la noia és segrestada i a canvi se li exigeix a Kessler que col·loqui una bomba en el tren, el destrueixi i escapi.
Kessler accedeix però més tard se’n penedeix i la desactiva, el tren continua la seva marxa i en el pas d’un pont la bomba esclata, el tren cau de dalt a baix i Kessler veu com els seus esforços per escapar són infructuosos, s’ ofega i mor.
COMENTARI
Lars Von Trier realitza en 1991 la tercera pel·lícula sobre la trilogia al voltant d’ Europa; després de “Elemento del crimen” i “Epidèmic”, aquest és el film que el dona a conèixer en el continent i guanya en 1991 el premi del jurat en Cannes i el premi del festival de Sitges.
Von Trier mostra imatges de gran potència en blanc i negre, espais tancats, foscor, contrallums i una aproximació a l’ expressionisme.
El cine de Von Trier és especialment críptic, pedant per alguns, aquí barreja en un espai tancat a diversos personatges, els quals emprenen un viatge en el punt final de la guerra europea, aquests individus representen el conjunt social que ha sobreviscut, són un paradigma d’ Europa, americans, nazis, deportats, promotors del nou règim i gent corrent. Com en tot conglomerat humà es produeix l’ amor, la traïció i finalment la violència i el caos.
Com en tantes pel·lícules posteriors, Von Trier canalitza l’ acció per mitja d’un personatge que enmig de les batusses d’un col·lectiu, arriba amb la voluntat de resoldre-les, és l’ individu amb la mitrada neta, l’ esguard innocent, aquell que esdevé d’un espai neutral i allunyat de la perversió i la guerra, recordem sense anar més lluny” Manderlay” i “Dogville”. La conclusió de Von Trier és sempre extremadament pessimista.
Aquest personatge no sols no trobarà una solució a la problemàtica comuna sinó que serà investigat, utilitzat i manipulat i la seva mort anirà acompanyada del descarrilament del tren per l’ atemptat, el descarrilament d’ Europa, d’una societat sense solució.
La pel·lícula te no sols una lectura política i social, sinó universal, en quan el punt de vista kafkià i un tant surrealista. Kessler es veu obligat a realitzar les coses més inversemblants per aconseguir el càrrec al que aspira, fer i desfer llits, anar d’un cantó a un altre sense sentit i mogut per l’ absurd i el destí.
Estem davant un malson cruel i sense sortida. El narrador , la veu omniscient de Max Von Sydow, recita pausadament els esdeveniments que passen i que vindran, les seves paraules són dictats quan anuncien com en deu segons el protagonista morirà, són deu segons eterns en els que es confirma l’ asseveració, l’ escena és terrible, Kessler intenta sortir del vagó envaït per l’ aigua, no ha aconsegueix, el seu cadàver sura a la intempèrie , com Europa.
Una altra pel·lícula de trens, aquesta del 2014, “Snowpiercer”, tot i ser una obra relacionada amb la ciència ficció, s’hi acosta en el sentit final a la narració de Von Trier.
