Director: Preston Sturges
Actors: Henry Fonda
Barbara Stanwyck
Charles Coburn
Eugene Pallette
Any: 1941
Títol original: The lady Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Comèdia
ARGUMENT
Charles Pike (Henry Fonda) és un ric científic que torna d’ una estància en l’ Amazones on s’ ha especialitzat en el coneixement de la conducta de les serps.
En un viatge que emprèn cap a Sud-Amèrica en un transatlàntic, coneix a Jean (Bàrbara Stanwyck) i al seu pare, el coronel Harrington (Charles Coburn). Entaula una cordial relació amb els viatgers i juga amables partides de cartes amb ells , sense sospitar que són uns entabanadors professionals.
Charles s’ enamora de Jean i la noia, malgrat que la intenció era sostreure-li diners al científic, li correspon, però Charles compta amb un guardaespatlles personal per evitar que s’ aprofitin de la seva innocència. Aquest li desvetlla la verdadera personalitat de la seva estimada i el seu pare; Charles, decebut, trenca la relació i deixa de veure a la noia.
Al cap d’ un temps, Horace Pike (Eugene Pallette), el pare de Charles, dona una festa a casa seva. A ella assisteixen un suposat aristòcrata i Jean, que es fa passar per Lady Eve , la neboda del convidat.
Charles, no la reconeix però s’ acaba enamorant de nou i la relació arriba tan lluny que es casen però en el viatge en tren de la nit de noces, la noia li confessa el munt d’ amants que han passat per la seva vida i Charles la rebutja.
Passa de nou el temps i Jean reapareix de nou en la vida del seu estimat, ara amb la primera personalitat; el noi reconeix que és la única dona que estima, malgrat el seu passat, i se’n va amb ella tot i l’ inconvenient de que ja estant casats.
COMENTARI
Elegant comèdia de Sturges , que enllaça en dos anys tres magnífiques pel·lícules: “Navidades en Julio” ,“Los viajes de Sullivan” i aquesta que ens ocupa, les millors de la seva carrera.
El director planteja la dicotomia entre un home ric i innocent, un tant negat en quan a habilitats, i que capficat en els seus estudis científics ha tingut poc temps per tractar a les dones. D’ altra banda una gata maula, una estafadora professional, que es fa passar per qui no és, per tal d’ entabanar a la merla blanca que si li posa davant.
Res resulta com s’ esperava, quan sorgeix l’ amor entre els dos. Sota una segona personalitat, reneix aquest amor però és en una tercera trobada quan els personatges refermen el seu enamorament. La falsa identitat es planteja com l’ element central de la trama.
Sturges juga amb una certa misogínia pròpia de moltes comèdies de l’ època on la guerra de sexes és un dels motius principals. Charles és un especialista en serps, com si no, la temptació que li ofereix l’ Eva de torn en tres ocasions. Una Eva enganyadora, tramposa i ben disposada a ensarronar a qui se li posi per davant, però que en les tres ocasions acaba rendida als peus de l’ home.
Mentre Charles és un savi distret sense malicia, Jean és una dona que la sap llarga i te com objectiu manipular als homes i enriquir-se a la seva costa.
Sturges recrea l’ acció en ambients socials distingits i ironitza sobre l’ alta societat i el món suposadament refinat però on campen a la seva, tot tipus de lladregots de guant blanc. Sofisticació, amor i mentides.
