Director: Roger Corman
Actors: Vincent Price
Mark Damon
Myrna Fahey
Títol original: House of Usher (The fall of the house of Usher)
Any: 1960
Nacionalitat: USA
Gènere: Terror
ARGUMENT
Philip Winthrop (Mark Damon) arriba des de Boston a un vell casalot en el més profund de Nova Anglaterra.
És la casa dels Usher i ve a buscar a Madeline (Myrna Fahey), la seva promesa per portar-la a la ciutat.
Winthrop és rebut per Roderick Usher (Vincent Price), el germà de Madeline, un home majestàtic, enigmàtic i misteriós. Aquest apressa al nouvingut per que marxi i li explica el passat de la família, que està marcat pel mal; avis i besavis van ser lladres, assassins i genocides, motivats per una pulsió malaltissa, un estigma dels Usher.
Roderick desitja que aquest vincle amb el mal, s’ extingeixi i no s’ estengui i aspira per tant a acabar amb la saga familiar i impedir que es perpetuï.
Winthrop no es creu aquest relat i decideix marxar al dia següent amb Madeline però quan inicia els preparatius, escolta un crit esgarrifós i contempla a la noia morta. Aquesta és portada al panteó familiar i tancada en el taüt amb pany i forrellat però unes paraules de Bristol, el criat, li fan creure al hoste que la noia no ha mort sinó que viu en estat catatònic.
Winthrop va a la recerca del suposat cadàver, que ha desaparegut, i esbrina allà on para; darrera una porta es troba amb la presència de Madeline, que està viva i ha fugit de la tomba. La noia, embogida, l’ ataca mentre la casa s’ enfonsa, quan Roderick arriba, Madeline es llença sobre ell i l’ escanya, abans de morir esclafada pels basaments que s’ esfondren sobre seu.
Winthrop te el temps just d’ abandonar la mansió, que es destrueix i desapareix dins la llacuna que la circumda.
COMENTARI
Roger Corman s’ especialitza en les petites produccions de terror a finals dels cinquanta i inicis dels seixanta, són films de baix pressupost però plens d’ imaginació i talent. Alguns del més interessants són els relacionats amb relats d’ Edgar Allan Poe, “La casa dels Usher” és potser el millor de tots.
L’ esperit de Poe sobreviu en la gran pantalla, amb el domini del color i l’ espectacle.
La casa dels Usher és l’ escenificació del mal, els antics camps fèrtils s’han tornat erms, els avantpassats són símbols de la degradació i l’ abjecció, la mateixa casa sembla cobrar vida i atacar al nouvingut, aquesta, una vegada ha acabat amb la saga maleïda, s’ autodestrueix, enfonsant-se en el pantà ignominiós que la rodeja.
Roderick, el supervivent de la família, és un personatge estrany i obscur però en realitat te una missió salvífica, acabar amb el mal i el dolor que s’ han estès a partir de l’ entorn familiar.
Corman ens deixa l’ expectativa oberta sobre la possible relació incestuosa entre germans, per això Broderick vol mantenir a Madeline al seu costat i prefereix veure-la morta que en braços d’un altre.
Poe és un representant del romanticisme, una reacció al racionalisme i l’ esperit de la revolució francesa. Així que el món de la raó i el pensament és substituït pels fantasmes de la ment, pels esperits, pel sentiment del mal, marcat per un destí inexorable.
La casa dels Usher te tot això i més, una casa embruixada, una maledicció. El mal i la bogeria s’ imposen a la raó, la destrucció i la mort són l’ alternativa. Corman proposa el retrat d’ aquest món tèrbol en la mansió, tot i els colors vius que genera.
L’ heroi es mou entre llums que li cauen al pas, taüts que vetllen als morts, criptes sense sortida, passadissos llefiscosos i escales que porten a cap lloc, tota una estètica del cinema d’ horror.
Poe realitza una aportació clàssica dels seus relats; és la por d’ algú que no ha mort però que pateix un estat catatònic, el mort en vida que s’ esllangueix en la tomba fins a embogir.
El relat gòtic te la seva quinta essència en el somni de Winthrop, assetjat per tots els esperits dels avantpassats, que no el deixen arribar fins a l’ estimada i de manera final i contundent en l’ enfonsament de la casa, destruïda pel foc. Símbol final de la desaparició del mal.
